Pari Banu

L’artista i performer Pari Banu entén el seu art com una exploració de la pròpia identitat, en constant metamorfosi. Treballa principalment a través del cos i el collage, utilitzant imatges d’arxiu històric i personal, així com també de l’àmbit de la història de l’art, el cinema o les tradicions del seu país natal, l’Azerbaidjan.

Sempre m’ha intrigat què significa ser home o ser dona. No és possible, simplement, allunyar-se d’aquesta dualitat?

En les seves peces més recents, reflexiona sobre la construcció històrica del cos de la dona a través dels autorretrats com a dona trans, alhora que explora les contradiccions i els sentiments de soledat, aïllament, desig i recerca de seguretat a partir de la seva pròpia biografia.

Ha participat en diferents certàmens i exposicions, entre les quals destaquen:

I Might Be Staring at Infinity (or the Backs of My Eyelids) a ARTIM Project Space, organitzat per YARAT Contemporary Art Space a Bakú (Azerbaidjan), 2020.
Queer x Azerbaijan – My Body, My Identity, My Heritage, organitzat per Nafas LGBTI Azerbaijan Alliance, a Bakú (Azerbaidjan), 2021.
Queer Chronicles a Queering Common Space, organitzat per POLIGONAL Office for Urban Communication, a Berlín (Alemanya), 2022.
Queer Runaways, organitzat per Not Human Collective, a Aachen (Alemanya) i per YUGEN Collective Art, a Tbilissi (Geòrgia), 2023.

En els darrers anys, moltes persones pertanyents a la comunitat LGTBIQ+ s’han vist obligades a fugir de l’Azerbaidjan, un país on rebutjar els rols normatius de gènere masculí o femení pot ser motiu de repressió i marginació social.

Després d’anys de menyspreu i humiliació, especialment per part de la seva família, Pari Banu va decidir marxar del seu país, residint a Geòrgia, Turquia i Rússia, fins que finalment va optar per sol·licitar asil polític a Espanya, un procés en el qual es troba immersa actualment.

En dol per Narcís

En aquesta peça, Pari Banu convida el públic a espiar el seu propi reflex, evocant l’estranyesa de l’encontre entre qui mira i qui és mirada:

«Seria una nimfa preciosa en una muntanya, on els viatgers que passen pel bosc podrien escoltar els meus crits. M’espirarien mentre em banyo en un rierol, sota la calor del migdia. Rebutjaria totes les insinuacions romàntiques i m’enamoraria del meu propi reflex en un mirall, com un record d’ell, complaent-me fins a la mort».

Una peça de Pari Banu Asgar (@an_wallflower)
Disseny de so: Pari Banu
Escenografia: Carlos Gallardo (@carlos_gallardo_hernandez) i Sergio Escalona
Vestuari: Pari Banu i Carlos Gallardo
Fotografia: Gloria Solsona (@gloriasolsona)

Produït pel CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i NO CALLAREM.
Duelo por Narciso és una actuació desenvolupada i produïda en el marc del programa Barcelona Artists at Risk, un projecte coorganitzat per @nocallarem, @artistsatrisk i @cccb_barcelona.

Amb el suport de @culturagob, @dibacat i @igualtatcat.
Amb la col·laboració del Festival Opening Frontiers, @lacibascg, @espaiperlapauscg i @santakoigers.

Subscriu-te al nostre butlletí

T’informarem puntualment de totes les activitats, projectes i esdeveniments en què participem. A més, així ens podràs ajudar a donar més visibilitat a les nostres convocatòries. Moltes gràcies!