A finals de maig del 2017 Josep Arenas Aka Valtònyc s’exilia per evitar entrar a presó. Tot i l’esforç realitzat per les plataformes NoCallarem i la multitud d’activitats organitzades de forma descentralitzada des que es va iniciar el seu periple judicial, la condemna de tres anys i mig es fa ferma i se li dona un termini de deu dies a en Josep per a entrar a presó.
Tan sols uns dies després, a Mallorca, la seva terra natal, estava anunciada la celebració d’un gran festival per la llibertat d’expressió, en el qual hi havien de participar: Soziedad Alkohólika, César Strawberry, Albert Pla, Maria de la Mar Bonet, Berri Txarrak, Kase.O, Antònia Font, Amparo Sánchez (Amparanoia), Tote King, Boikot, IRA, Los Chikos del Maíz, Pablo Hassél, Elgio i La Maravillosa Orquesta del Alcohol, entre molts d’altres.
La presència en el cartell de Valtònyc i la seva absència física començaven a prefigurar-se com una potència política que deixava entreveure les costures d’un sistema judicial corromput i rancuniós, que protegia els pretesos delinqüents confessos com l’emèrit i condemnava a joves artistes per expressar el seu menyspreu en un context artístic.
Després de sis anys exiliat, Valtònyc ha estat anunciat, simbòlicament, com a artista participant en diversos concerts i festivals. Ara que anuncia el seu retorn, comprenem que la seva presència o absència té un impacte similar, revela allò que ens fa mal, deixa veure el que no ens agradaria saber: a l’Estat Espanyol, en el segle XXI, la censura i la repressió per motius ideològics segueix a l’ordre del dia malgrat estar suposadament prohibides en la constitució del 78.
No podem deixar passar per alt la censura viscuda els últims mesos, amb les constants cancel·lacions d’espectacles teatrals i musicals o publicacions en català. Si bé no és res nou, s’ha aguditzat després de l’entrada d’ultraconservadors i filofeixistes en governs autonòmics i municipals. A aquesta nova ofensiva s’intenta donar resposta des de la OLA de la qual formem part.
Tristament, ens veiem amb l’obligació de demanar l’alliberament immediat de Pablo Hasél que encara es troba complint pena de presó d’una forma totalment arbitrària i injusta.
Avui fem una forta abraçada de benvinguda a en Josep esperant que mai ningú més hagi de passar per un periple vital similar i patir les conseqüències de la persecució política i l’exili. Perquè demà podem ser qualssevol de nosaltres.
#NoCallarem
#Demapotsertu
Us deixem les lletres de les cançons per les quals Valtonyc va ser condemnat perquè les canteu al vent de la llibertat d’expressió una vegada més.
Disco ‘Residus de un poeta’
Canción 1: ‘Circo balear’
– “Jorge Campos merece una bomba de destrucción nuclear”
– “Queremos la muerte para estos cerdos”
– “Llegaremos a la nuez de tu cuello, cabrón, encontrándonos en el palacio del Borbón, kalashnikov”
– “Le arrancaré la arteria y todo lo que haga falta”; queremos la muerte para todos estos cerdos”
Canción 2: ‘Deberían tener miedo’
-“Que tengan miedo joder. Que tengan miedo”
-“Que tengan miedo como un guardia civil en Euskadi”
-“Un pistoletazo en la frente de tu jefe está justificado o siempre queda esperar a que le secuestre algún GRAPO”
-“Dicen que pronto se traspasa la cloaca de Ortega Lara y muchos rumorean que Rubalcaba merece probarla, complejo de zulo mi casa a ver si un día secuestro alguno y le torturo mientras le leo al Argala”
-“Queremos que el miedo llame a sus puertas con llamas”
-“O que explote un bus del PP con nitroglicerina cargada”
-“Me cansa tanto silencio en medio de esta guerra”
-“Y mira yo no tengo huevos a pillar una metralleta, pero al menos no condeno al que se atreve y al que a la lucha se aferra, partidos revisionistas me la coméis entera, no resistiríais ni la mitad de cadenas que arrastra Arenas”.
Continuar leyendo «Comunicat de la Plataforma NoCallarem Barcelona davant el retorn de Valtonyc»
