Comunicat de la Plataforma NoCallarem Barcelona davant el retorn de Valtonyc

Valtonyc al NoCallarem de La Modelo

A finals de maig del 2017 Josep Arenas Aka Valtònyc s’exilia per evitar entrar a presó. Tot i l’esforç realitzat per les plataformes NoCallarem i la multitud d’activitats organitzades de forma descentralitzada des que es va iniciar el seu periple judicial, la condemna de tres anys i mig es fa ferma i se li dona un termini de deu dies a en Josep per a entrar a presó.

Tan sols uns dies després, a Mallorca, la seva terra natal, estava anunciada la celebració d’un gran festival per la llibertat d’expressió, en el qual hi havien de participar: Soziedad Alkohólika, César Strawberry, Albert Pla, Maria de la Mar Bonet, Berri Txarrak, Kase.O, Antònia Font, Amparo Sánchez (Amparanoia), Tote King, Boikot, IRA, Los Chikos del Maíz, Pablo Hassél, Elgio i La Maravillosa Orquesta del Alcohol, entre molts d’altres.

La presència en el cartell de Valtònyc i la seva absència física començaven a prefigurar-se com una potència política que deixava entreveure les costures d’un sistema judicial corromput i rancuniós, que protegia els pretesos delinqüents confessos com l’emèrit i condemnava a joves artistes per expressar el seu menyspreu en un context artístic.

Després de sis anys exiliat, Valtònyc ha estat anunciat, simbòlicament, com a artista participant en diversos concerts i festivals. Ara que anuncia el seu retorn, comprenem que la seva presència o absència té un impacte similar, revela allò que ens fa mal, deixa veure el que no ens agradaria saber: a l’Estat Espanyol, en el segle XXI, la censura i la repressió per motius ideològics segueix a l’ordre del dia malgrat estar suposadament prohibides en la constitució del 78.

No podem deixar passar per alt la censura viscuda els últims mesos, amb les constants cancel·lacions d’espectacles teatrals i musicals o publicacions en català. Si bé no és res nou, s’ha aguditzat després de l’entrada d’ultraconservadors i filofeixistes en governs autonòmics i municipals. A aquesta nova ofensiva s’intenta donar resposta des de la OLA de la qual formem part.

Tristament, ens veiem amb l’obligació de demanar l’alliberament immediat de Pablo Hasél que encara es troba complint pena de presó d’una forma totalment arbitrària i injusta.

Avui fem una forta abraçada de benvinguda a en Josep esperant que mai ningú més hagi de passar per un periple vital similar i patir les conseqüències de la persecució política i l’exili. Perquè demà podem ser qualssevol de nosaltres.

#NoCallarem
#Demapotsertu

Us deixem les lletres de les cançons per les quals Valtonyc va ser condemnat perquè les canteu al vent de la llibertat d’expressió una vegada més.

Disco ‘Residus de un poeta’

Canción 1: ‘Circo balear’

– “Jorge Campos merece una bomba de destrucción nuclear”

– “Queremos la muerte para estos cerdos”

– “Llegaremos a la nuez de tu cuello, cabrón, encontrándonos en el palacio del Borbón, kalashnikov”

– “Le arrancaré la arteria y todo lo que haga falta”; queremos la muerte para todos estos cerdos”

Canción 2: ‘Deberían tener miedo’

-“Que tengan miedo joder. Que tengan miedo”

-“Que tengan miedo como un guardia civil en Euskadi”

-“Un pistoletazo en la frente de tu jefe está justificado o siempre queda esperar a que le secuestre algún GRAPO”

-“Dicen que pronto se traspasa la cloaca de Ortega Lara y muchos rumorean que Rubalcaba merece probarla, complejo de zulo mi casa a ver si un día secuestro alguno y le torturo mientras le leo al Argala”

-“Queremos que el miedo llame a sus puertas con llamas”

-“O que explote un bus del PP con nitroglicerina cargada”

-“Me cansa tanto silencio en medio de esta guerra”

-“Y mira yo no tengo huevos a pillar una metralleta, pero al menos no condeno al que se atreve y al que a la lucha se aferra, partidos revisionistas me la coméis entera, no resistiríais ni la mitad de cadenas que arrastra Arenas”.

Continuar leyendo «Comunicat de la Plataforma NoCallarem Barcelona davant el retorn de Valtonyc»

[CAT] L’OLA #elartenocalla

Fa uns anys, en plena onada feminista, una performance proposada per les Tesis va recórrer el món fent tremolar els fonaments de l’heteropatriarcat capitalista.

El dia 18 de juliol a les 19 h una nova Ona s’alçarà contra la censura en l’estat espanyol. Estigueu atentes i prepareu els vostres cossos per al moviment.

En aquesta campanya compartirem un “kit de festa” amb música i coreografia perquè us organitzeu com cadascú pugui o prefereixi.

La performance es podrà representar en les concentracions que estan convocant diverses entitats per tot el territori i també en cada sala d’estar, cuina o garatge, carrer, plaça, teatre, museu, ateneu o centre social. Ho podreu fer amb un parell d’amigues o amb centenars de persones.

Cadascú coneix el seu territori de rebel·lia i l’organitzarà com a millor pugui i sàpiga.

S’acosta L’OLA per la Llibertat Artística, el 18 de juliol a les 19 h serà el punt de partida, aquesta ona NO ENS LA LLEVARAN!

  • HT principal: #elartenocalla
  • HT secundaris: #nonoslovanaquitar
  • Cartell per a descarregar: aquí
  • Manifest per a descarregar: aquí
  • Vídeos per a descarregar: aquí
  • Lletres per a descarregar: aquí
  • Instruccions per a compartir: aquí
  • Comptes per a etiquetar: @olartistica @no_callarem

Instruccions per a compartir:

Per a muntar una acció de l’OLA fan falta els següents ingredients:

  • Pots usar el cartell i els vídeos per a convocar en el teu territori d’acció o elaborar els teus propis. Triar si vols convocar una acció concreta o sumar-te a una de les concentracions que estan convocant diverses entitats per tot el territori. Tot suma i tot val, des de dos col·legues al pati de la seva casa a un parell de milers en la plaça del poble.
  • Cada acció és descentralitzada i tria el seu format i lloc, encara que recomanem intentar coincidir el màxim possible el dia 18 de juliol a les 19 h. Si no arribes a temps, no et preocupis, l’OLA es pot continuar replicant en els dies següents.
  • L’acció té una doble funció, prendre carrers, places, patis de col·legi, sales d’estar, centres culturals, teatres, biblioteques i amplificar gravant i compartint en xarxes socials, no oblidis que totes dues funcions són complementàries.
  • Seria genial si abans o després de la coreografia es pot llegir el manifest que podeu descarregar aquí
  • Perquè pugueu assajar hem preparat uns vídeos, el seu objectiu és que els feu servir per a aprendre, preparar la performance i després compartir en xarxes i que arribem a les 19 h del 18 de juliol preparades per a convertir l’OLA en un Tsunami que recorri el territori de nord a sud, d’est a oest.
  • Hi ha qui ha pensat posar-se un antifaç de tela vermella, però deixeu volar la vostra creativitat, no té per què anar tothom igual.

 

Són cops aquí a la terra
Són crits a dalt del cel
El que ens recorda això
El que érem el que som.
El corrent que en connecta
Amb el que ha de passar
És refugi en la guerra
És començar a volar
La llibertat de ballar
No ens la deixarem robar
La llibertat de cantar
No ens la deixarem robar
La llibertat de pintar
D’escriure, de recitar,
De parlar i d’expressar
NO ENS LA DEIXAREM ROBAR!
Perquè la vida és nostra
I nostra la cultura
Això és la nostra força
La seva la censura
La causa més honesta
Del poble per al poble
Aixeca’t i protesta
Algú ho haurà de fer
La llibertat de ballar
No ens la deixarem robar
La llibertat de cantar
No ens la deixarem robar
La llibertat de pintar
D’escriure, de recitar,
De parlar i d’expressar
NO ENS LA DEIXAREM ROBAR!

La OLA #elartenocalla

Hace unos años, en plena ola feminista, una performance propuesta por Las Tesis recorrió el mundo haciendo temblar los cimientos del heteropatriacado capitalista.

El día 18 de julio a las 19 h una nueva Ola se alzará contra la censura en el estado español. Estad atentas y preparad vuestros cuerpitos para el movimiento.

En esta campaña compartiremos un “kit de fiesta” con música y coreografía para que os organicéis como cada cual pueda o prefiera.

La performance se podrá representar en las concentraciones que están convocando diversas entidades por todo el territorio y también en cada sala de estar, cocina o garaje, calle, plaza, teatro, museo, ateneo o centro social. Lo podréis hacer con un par de amigas o con cientos de personas.

Cada cual conoce su territorio de rebeldía y lo organizará como mejor pueda y sepa.

Se acerca La Ola por la Libertad Artística, el 18 de julio a las 19 h será el punto de partida, esta ola ¡NO NOS LA VAN A QUITAR!

  • HT principal: #elartenocalla
    • HT secundarios: #nonoslovanaquitar
  • Cartel para descargar: aquí
  • Manifiesto para descargar: aquí
  • Vídeos para descargar: aquí
  • Letras para descargar: aquí
  • Instrucciones para compartir: aquí
  • Cuentas para etiquetar: @olartistica @no_callarem

Instrucciones para compartir:

Para montar una acción de la OLA hacen falta los siguientes ingredientes:

  • Puedes usar el cartel y los videos para convocar en tu territorio de acción o elaborar los tuyos propios. Elegir si quieres convocar una acción concreta o sumarte a una de las concentraciones que están convocando diversas entidades por todo el territorio. Todo suma y todo vale, desde dos colegas en el patio de su casa a un par de miles en la plaza del pueblo.
  • Cada acción es descentralizada y elige su formato y lugar, aunque recomendamos intentar coincidir lo máximo posible el día 18 de julio a las 19 h. Si no llegas a tiempo, no te preocupes, la OLA se puede seguir replicando en los días siguientes.
  • La acción tiene una doble función, tomar calles, plazas, patios de colegio, salas de estar, centros culturales, teatros, bibliotecas y amplificar grabando y compartiendo en redes sociales, no olvides que ambas funciones son complementarias.
  • Sería genial si antes o después de la coreografía se puede leer el manifiesto que podéis descargar aquí
  • Para que podáis ensayar hemos preparado unos videos, su objetivo es que los uséis para aprender, preparar la performance y después compartir en redes y que lleguemos a las 19 h del 18 de julio preparadas para convertir la OLA en un Tsunami que recorra el territorio de norte a sur, de este a oeste.
  • Hay quien ha pensado ponerse un antifaz de tela roja, pero dejad volar vuestra creatividad, no tiene por qué ir todo el mundo igual.

 

Comunicat No Callarem arran de l’auge de l’extrema dreta i els episodis de censura

Davant la capacitat de reconstrucció de l’extrema dreta a l’Estat espanyol i la seva arribada al poder, cal alertar dels perills que representa el nínxol ideològic de l’extrema dreta. Un espai polític representat institucionalment per VOX o d’altres expressions d’abast municipal.

Des de No Callarem volem alertar d’aquest fenomen, un fenomen que abans anomenàvem feixisme i com aquest ens afecta, també, a les professionals de la cultura.

Arreu d’Europa coneixem experiències properes a la dreta radical en els seus diversos vessants, amb grans dosis de populisme i ultraconservadurisme. Una nova versió de la ultradreta que abandona el llenguatge i l’estètica del vell feixisme dels llibres d’història, s’ha reinventat i ha après que vincular-se obertament amb una dictadura feixista o un règim genocida no ven.

Una estratègia per poder defensar obertament posicions racistes, xenòfobes, antifeministes, homòfobes, LGTB-fòbiques, catalanofòbiques… És a dir, fer servir el discurs de l’odi i d’esclafar la diferència, però evitant la vella estètica del feixisme del segle passat.

L’estat espanyol mai ha trencat institucionalment amb el Franquisme i avui en lamentem les conseqüències. L’extrema dreta viu avui als Parlaments i als Ajuntaments i ja és determinant en la creació de majories de govern, però també està desplegada en la resta d’aparells de l’Estat (cossos policials i militars, poder judicial) i en l’opinió pública.

L’arribada de la nova extrema dreta al poder està tenint conseqüències directes, també pel món de la cultura, i no podem restar-hi impassibles. S’ha demostrat que, un cop l’extrema dreta assoleix el poder, la regressió de drets i llibertats -tant individuals com col·lectius- es fa evident.

L’onada de cancel·lacions i d’episodis de censura dels últims dies és flagrant. Obres de teatre cancel·lades per “insinuacions sexuals”, vetos contra espectacles amb llengües minoritzades, censura d’obres amb contingut feminista… Hem viscut notícies surrealistes com la que s’ha viscut a Cantàbria, on PP i Vox han retirat una pel·lícula infantil perquè apareix una escena amb un petó entre dues dones. Cancel·lacions que no són altra cosa que regressió de drets, censura política i opressió de les minories i d’odi a la diferència.

Ens declarem obertament antifeixistes i reclamem unitat contra l’extrema dreta i el feixisme. No es pot tolerar la intolerància. El feixisme no és una opinió, és un crim. En nom de la llibertat d’expressió no es poden vehicular totes les idees, cal frenar els altaveus de l’extrema dreta i dels discursos de l’odi. No es pot donar veu a qui nega els drets fonamentals i els drets humans.

Des de No Callarem reclamem un crit unitari contra l’extrema dreta!

Comunicat No Callarem arran de l’auge de l’extrema dreta i els episodis de censura

Catalá

Comunicat No Callarem arran de l’auge de l’extrema dreta i els episodis de censura

Davant la capacitat de reconstrucció de l’extrema dreta a l’Estat espanyol i la seva arribada al poder, cal alertar dels perills que representa el nínxol ideològic de l’extrema dreta. Un espai polític representat institucionalment per VOX o d’altres expressions d’abast municipal.

Des de No Callarem volem alertar d’aquest fenomen, un fenomen que abans anomenàvem feixisme i com aquest ens afecta, també, a les professionals de la cultura.

Arreu d’Europa coneixem experiències properes a la dreta radical en els seus diversos vessants, amb grans dosis de populisme i ultraconservadurisme. Una nova versió de la ultradreta que abandona el llenguatge i l’estètica del vell feixisme dels llibres d’història, s’ha reinventat i ha après que vincular-se obertament amb una dictadura feixista o un règim genocida no ven.

Una estratègia per poder defensar obertament posicions racistes, xenòfobes, antifeministes, homòfobes, LGTB-fòbiques, catalanofòbiques… És a dir, fer servir el discurs de l’odi i d’esclafar la diferència, però evitant la vella estètica del feixisme del segle passat.

L’estat espanyol mai ha trencat institucionalment amb el Franquisme i avui en lamentem les conseqüències. L’extrema dreta viu avui als Parlaments i als Ajuntaments i ja és determinant en la creació de majories de govern, però també està desplegada en la resta d’aparells de l’Estat (cossos policials i militars, poder judicial) i en l’opinió pública.

L’arribada de la nova extrema dreta al poder està tenint conseqüències directes, també pel món de la cultura, i no podem restar-hi impassibles. S’ha demostrat que, un cop l’extrema dreta assoleix el poder, la regressió de drets i llibertats -tant individuals com col·lectius- es fa evident.

L’onada de cancel·lacions i d’episodis de censura dels últims dies és flagrant. Obres de teatre cancel·lades per “insinuacions sexuals”, vetos contra espectacles amb llengües minoritzades, censura d’obres amb contingut feminista… Hem viscut notícies surrealistes com la que s’ha viscut a Cantàbria, on PP i Vox han retirat una pel·lícula infantil perquè apareix una escena amb un petó entre dues dones. Cancel·lacions que no són altra cosa que regressió de drets, censura política i opressió de les minories i d’odi a la diferència.

Ens declarem obertament antifeixistes i reclamem unitat contra l’extrema dreta i el feixisme. No es pot tolerar la intolerància. El feixisme no és una opinió, és un crim. En nom de la llibertat d’expressió no es poden vehicular totes les idees, cal frenar els altaveus de l’extrema dreta i dels discursos de l’odi. No es pot donar veu a qui nega els drets fonamentals i els drets humans.
Des de No Callarem reclamem un crit unitari contra l’extrema dreta!

Castellano

Comunicado NoCallarem a raíz del auge de la extrema derecha y los episodios de censura

Ante la capacidad de reconstrucción de la extrema derecha en el Estado español y su llegada al poder, hay que alertar de los peligros que representa el nicho ideológico de la extrema derecha. Un espacio político representado institucionalmente por VOX u otras expresiones de alcance municipal.

Desde NoCallarem queremos alertar de este fenómeno, un fenómeno que antes denominábamos fascismo y como este nos afecta, también, a las profesionales de la cultura.

En todo Europa conocemos experiencias próximas a la derecha radical en sus varias vertientes, con grandes dosis de populismo y ultraconservadurismo. Una nueva versión de la ultraderecha que abandona el lenguaje y la estética del viejo fascismo de los libros de historia, se ha reinventado y ha aprendido que vincularse abiertamente con una dictadura fascista o un régimen genocida no vende.

Una estrategia para poder defender abiertamente posiciones racistas, xenófobas, antifeministas, homófobas, LGTB-fóbicas, catalanofòbicas… Es decir, usar el discurso del odio y de aplastar la diferencia, pero evitando la vieja estética del fascismo del siglo pasado.

El estado español nunca ha roto institucionalmente con el Franquismo y hoy lamentamos las consecuencias. La extrema derecha vive hoy en los Parlamentos y en los Ayuntamientos y ya es determinante en la creación de mayorías de gobierno, pero también está desplegada en el resto de aparatos del Estado (cuerpos policiales y militares, poder judicial) y en la opinión pública.

La llegada de la nueva extrema derecha al poder está teniendo consecuencias directas, también por el mundo de la cultura, y no podemos quedarnos impasibles. Se ha demostrado que, una vez la extrema derecha logra el poder, la regresión de derechos y libertades -tanto individuales como colectivos- se hace evidente.

La oleada de cancelaciones y de episodios de censura de los últimos días es flagrante. Obras de teatro canceladas por “insinuaciones sexuales”, vetos contra espectáculos en lenguas minorizadas, censura de obras con contenido feminista… Hemos vivido noticias surrealistas como la que se ha vivido en Cantabria, donde PP y Vox han retirado una película infantil porque aparece una escena con un beso entre dos mujeres. Cancelaciones que no son otra cosa que regresión de derechos, censura política y opresión de las minorías y de odio a la diferencia.

Nos declaramos abiertamente antifascistas y reclamamos unidad contra la extrema derecha y el fascismo. No se puede tolerar la intolerancia. El fascismo no es una opinión, es un crimen. En nombre de la libertad de expresión no se pueden vehicular todas las ideas, hay que frenar los altavoces de la extrema derecha y de los discursos del odio. No se puede dar voz a quien niega los derechos fundamentales y los derechos humanos.

Desde NoCallarem reclamamos un grito unitario contra la extrema derecha!

**your signature**

419 signatures

Comparteix-ho, compártelo

   

[ES] Comunicado NoCallarem a raíz del auge de la extrema derecha y los episodios de censura

Ante la capacidad de reconstrucción de la extrema derecha en el Estado español y su llegada al poder, hay que alertar de los peligros que representa el nicho ideológico de la extrema derecha. Un espacio político representado institucionalmente por VOX u otras expresiones de alcance municipal.

Desde NoCallarem queremos alertar de este fenómeno, un fenómeno que antes denominábamos fascismo y como este nos afecta, también, a las profesionales de la cultura.

En todo Europa conocemos experiencias próximas a la derecha radical en sus varias vertientes, con grandes dosis de populismo y ultraconservadurismo. Una nueva versión de la ultraderecha que abandona el lenguaje y la estética del viejo fascismo de los libros de historia, se ha reinventado y ha aprendido que vincularse abiertamente con una dictadura fascista o un régimen genocida no vende.

Una estrategia para poder defender abiertamente posiciones racistas, xenófobas, antifeministas, homófobas, LGTB-fóbicas, catalanofòbicas… Es decir, usar el discurso del odio y de aplastar la diferencia, pero evitando la vieja estética del fascismo del siglo pasado.

El estado español nunca ha roto institucionalmente con el Franquismo y hoy lamentamos las consecuencias. La extrema derecha vive hoy en los Parlamentos y en los Ayuntamientos y ya es determinante en la creación de mayorías de gobierno, pero también está desplegada en el resto de aparatos del Estado (cuerpos policiales y militares, poder judicial) y en la opinión pública.

La llegada de la nueva extrema derecha al poder está teniendo consecuencias directas, también por el mundo de la cultura, y no podemos quedarnos impasibles. Se ha demostrado que, una vez la extrema derecha logra el poder, la regresión de derechos y libertades -tanto individuales como colectivos- se hace evidente.

La oleada de cancelaciones y de episodios de censura de los últimos días es flagrante. Obras de teatro canceladas por “insinuaciones sexuales”, vetos contra espectáculos en lenguas minorizadas, censura de obras con contenido feminista… Hemos vivido noticias surrealistas como la que se ha vivido en Cantabria, donde PP y Vox han retirado una película infantil porque aparece una escena con un beso entre dos mujeres. Cancelaciones que no son otra cosa que regresión de derechos, censura política y opresión de las minorías y de odio a la diferencia.

Nos declaramos abiertamente antifascistas y reclamamos unidad contra la extrema derecha y el fascismo. No se puede tolerar la intolerancia. El fascismo no es una opinión, es un crimen. En nombre de la libertad de expresión no se pueden vehicular todas las ideas, hay que frenar los altavoces de la extrema derecha y de los discursos del odio. No se puede dar voz a quien niega los derechos fundamentales y los derechos humanos.

Desde NoCallarem reclamamos un grito unitario contra la extrema derecha!

Comunicat No Callarem arran de l’auge de l’extrema dreta i els episodis de censura

Catalá

Comunicat No Callarem arran de l’auge de l’extrema dreta i els episodis de censura

Davant la capacitat de reconstrucció de l’extrema dreta a l’Estat espanyol i la seva arribada al poder, cal alertar dels perills que representa el nínxol ideològic de l’extrema dreta. Un espai polític representat institucionalment per VOX o d’altres expressions d’abast municipal.

Des de No Callarem volem alertar d’aquest fenomen, un fenomen que abans anomenàvem feixisme i com aquest ens afecta, també, a les professionals de la cultura.

Arreu d’Europa coneixem experiències properes a la dreta radical en els seus diversos vessants, amb grans dosis de populisme i ultraconservadurisme. Una nova versió de la ultradreta que abandona el llenguatge i l’estètica del vell feixisme dels llibres d’història, s’ha reinventat i ha après que vincular-se obertament amb una dictadura feixista o un règim genocida no ven.

Una estratègia per poder defensar obertament posicions racistes, xenòfobes, antifeministes, homòfobes, LGTB-fòbiques, catalanofòbiques… És a dir, fer servir el discurs de l’odi i d’esclafar la diferència, però evitant la vella estètica del feixisme del segle passat.

L’estat espanyol mai ha trencat institucionalment amb el Franquisme i avui en lamentem les conseqüències. L’extrema dreta viu avui als Parlaments i als Ajuntaments i ja és determinant en la creació de majories de govern, però també està desplegada en la resta d’aparells de l’Estat (cossos policials i militars, poder judicial) i en l’opinió pública.

L’arribada de la nova extrema dreta al poder està tenint conseqüències directes, també pel món de la cultura, i no podem restar-hi impassibles. S’ha demostrat que, un cop l’extrema dreta assoleix el poder, la regressió de drets i llibertats -tant individuals com col·lectius- es fa evident.

L’onada de cancel·lacions i d’episodis de censura dels últims dies és flagrant. Obres de teatre cancel·lades per “insinuacions sexuals”, vetos contra espectacles amb llengües minoritzades, censura d’obres amb contingut feminista… Hem viscut notícies surrealistes com la que s’ha viscut a Cantàbria, on PP i Vox han retirat una pel·lícula infantil perquè apareix una escena amb un petó entre dues dones. Cancel·lacions que no són altra cosa que regressió de drets, censura política i opressió de les minories i d’odi a la diferència.

Ens declarem obertament antifeixistes i reclamem unitat contra l’extrema dreta i el feixisme. No es pot tolerar la intolerància. El feixisme no és una opinió, és un crim. En nom de la llibertat d’expressió no es poden vehicular totes les idees, cal frenar els altaveus de l’extrema dreta i dels discursos de l’odi. No es pot donar veu a qui nega els drets fonamentals i els drets humans.
Des de No Callarem reclamem un crit unitari contra l’extrema dreta!

Castellano

Comunicado NoCallarem a raíz del auge de la extrema derecha y los episodios de censura

Ante la capacidad de reconstrucción de la extrema derecha en el Estado español y su llegada al poder, hay que alertar de los peligros que representa el nicho ideológico de la extrema derecha. Un espacio político representado institucionalmente por VOX u otras expresiones de alcance municipal.

Desde NoCallarem queremos alertar de este fenómeno, un fenómeno que antes denominábamos fascismo y como este nos afecta, también, a las profesionales de la cultura.

En todo Europa conocemos experiencias próximas a la derecha radical en sus varias vertientes, con grandes dosis de populismo y ultraconservadurismo. Una nueva versión de la ultraderecha que abandona el lenguaje y la estética del viejo fascismo de los libros de historia, se ha reinventado y ha aprendido que vincularse abiertamente con una dictadura fascista o un régimen genocida no vende.

Una estrategia para poder defender abiertamente posiciones racistas, xenófobas, antifeministas, homófobas, LGTB-fóbicas, catalanofòbicas… Es decir, usar el discurso del odio y de aplastar la diferencia, pero evitando la vieja estética del fascismo del siglo pasado.

El estado español nunca ha roto institucionalmente con el Franquismo y hoy lamentamos las consecuencias. La extrema derecha vive hoy en los Parlamentos y en los Ayuntamientos y ya es determinante en la creación de mayorías de gobierno, pero también está desplegada en el resto de aparatos del Estado (cuerpos policiales y militares, poder judicial) y en la opinión pública.

La llegada de la nueva extrema derecha al poder está teniendo consecuencias directas, también por el mundo de la cultura, y no podemos quedarnos impasibles. Se ha demostrado que, una vez la extrema derecha logra el poder, la regresión de derechos y libertades -tanto individuales como colectivos- se hace evidente.

La oleada de cancelaciones y de episodios de censura de los últimos días es flagrante. Obras de teatro canceladas por “insinuaciones sexuales”, vetos contra espectáculos en lenguas minorizadas, censura de obras con contenido feminista… Hemos vivido noticias surrealistas como la que se ha vivido en Cantabria, donde PP y Vox han retirado una película infantil porque aparece una escena con un beso entre dos mujeres. Cancelaciones que no son otra cosa que regresión de derechos, censura política y opresión de las minorías y de odio a la diferencia.

Nos declaramos abiertamente antifascistas y reclamamos unidad contra la extrema derecha y el fascismo. No se puede tolerar la intolerancia. El fascismo no es una opinión, es un crimen. En nombre de la libertad de expresión no se pueden vehicular todas las ideas, hay que frenar los altavoces de la extrema derecha y de los discursos del odio. No se puede dar voz a quien niega los derechos fundamentales y los derechos humanos.

Desde NoCallarem reclamamos un grito unitario contra la extrema derecha!

**your signature**

419 signatures

Comparteix-ho, compártelo

   

‘’MA MARE I LA INVASIÓ TOTAL’’ de Saixa Deníssova i Aleksei Iúdnikov. BCN Artistes en Risc.

 

Ma mare i la invasió total, CCCB 4.03.2023 Foto Pere Virgili.

Aquí teniu un petit recull de la gira de l’obra ‘’MA MARE I LA INVASIÓ TOTAL’’ de Saixa Deníssova i Aleksei Iúdnikov – artistes ucraïnesos acollits en el programa de residències BCN Artistes en Risc.

4 de març al CCCB.
10 de març al Teatre la Colmena.
14 de març al Centre de Lectura de Reus.

Seguim treballant per a les pròximes representacions. Properament us anunciarem més informació.

Una iniciativa en defensa de les arts i els drets humans coordinada ente Artists At Risk, CCCB, BCN Cultura, Fabra i Coats i No Callarem.

Volem agraïr a l’Espai per la Pau de Santa Coloma de Gramenet i a l’Ajuntament de Reus per haver fet possible que aquesta obra arribés a Santa Coloma de Gramenet i a Reus. També voldriem donar les gràcies a Escena Part, qui col·labora amb la distribució teatral de l’obra.

Imatges CCCB: CC BY_NC_SA CCCB, Ajuntament de Barcelona-Institut de Cultura, No Callarem, Artists at Risk, Fabra i Coats-Fàbrica de Creació de Barcelona, Pere Virgili, 2023

#bcnartistsatrisk #nocallarem #artistsatrisk #cccb #bcncultura #fabraicoats #dretshumans #artsescèniques

Ma mare i la invasió total, CCCB 4.03.2023 Foto Pere Virgili

Ma mare i la invasió total, CCCB 4.03.2023 Foto Pere Virgili

No callarem, un film per la llibertat

“No callarem, un film per la llibertat” és un documental que se centra en la història de tres joves músics que avui són els rostres visibles de l’actual persecució de la llibertat d’expressió a la música de l’Estat espanyol.

En la història recent, anem observant com en nom d’una suposada llibertat d’expressió, la ultradreta i el neofeixisme aboquen el seu discurs d’odi contra les dones, les persones LGTBI o les persones migrades. També veiem com els tribunals consideren llibertat d’expressió l’apologia del règim franquista mentre castiguen cantants i artistes que utilitzen la seva llibertat per criticar el poder.

Davant d’aquesta greu situació és imprescindible plantar cara i exercir una defensa radical de la llibertat d’expressió. En un context d’emergència sanitària, social i econòmica la lluita pels drets fonamentals esdevé la lluita per la vida mateixa.

La plataforma No Callarem s’alia amb la productora Bruna no només per narrar uns fets concrets, sinó per usar el cinema i la seva capacitat de penetració en amplis sectors de la societat per denunciar a l’Estat i capgirar la repressió en forma de bumerang per convertir-la en una eina contra l’opressió i la vulneració de drets.

SINOPSI
Les lletres de Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio no només han estat condemnades per un sistema judicial injust i venjatiu sinó que també s’han convertit en víctimes d’una fabricació mediàtica que els mostra com a delinqüents i enemics de la democràcia.

Alguns moments significatius de la quotidianitat de les vides dels tres músics són el punt de partida per a primer observar-los en el fet de discórrer dels seus temps més personals i, posteriorment, conversar amb ells entorn de les seves experiències com a creadors i com a represaliats. Els tres comparteixen la seva història des de la inhabilitació, des de l’exili i des de la presó. Memòria viva de la condemna a la llibertat d’expressió en la música de l’Estat espanyol.

LA PEL·LÍCULA
“No callarem, un film per la llibertat” aborda tant des d’una perspectiva personal com artística les experiències que han portat a Elgio, Pablo Hasel i Valtònyc a convertir-se en represaliats polítics així com en les conseqüències que té la repressió a les seves vides, ja sigui per la inhabilitació, l’exili o la presó.

Els tres comparteixen una història de vida similar: des de ben petits va créixer en ells una necessitat per denunciar injustícies i fer visibles els abusos i violències exercides per l’estat, les forces policials i, en especial, la Corona espanyola. La manera de fer-ho seria a través de la música rap. És a partir de 2011 quan comença una persecució directa cap a ells i alhora cap a la llibertat d’expressió com a conjunt de la societat.

L’equip viatja a Brussel·les, on Ana Tijoux conversa amb Valtònyc, a l’exili; comparteix les cartes escrites de Pablo Hasel a Bittah (Tribade) des de la presó, i fa un recorregut per la història d’Elgio com a membre de la Insurgencia de la mà de Yolanda Sey. El documental recull l’única entrevista que s’ha pogut gravar de Pablo Hasel a la presó de Ponent de Lleida.

A banda de les converses, les tres artistes versionen lletres dels rapers i també en creen de noves en cançons inspirades en ells, cadascuna amb el seu toc personal, creant així una banda sonora única i genuïna per al film. També s’hi sumen amb cançons creades per a l’ocasió Ana Tijoux, Albert Pla, Za!, Las Bajas Pasiones, Mateu Matas ‘Xurí’ i Irene Reig.

La pel·lícula oscil·la entre el documental musical i el social i de denúncia. Es tracta d’una fusió de gèneres complementaris, però que permet aprofitar la força de la música i la interpretació artística per a reafirmar la denúncia contra aquestes condemnes. Les noves versions de les lletres condemnades interpretades per diferents artistes representen un acte de solidaritat entre persones claus en l’escena musical actual i els tres rapers.

ATENEU POPULAR 9BARRIS

19h | Passi del documental “No callarem, un film per la llibertat” i col·loqui post funció amb membres de l’equip i de la Plataforma Antirepressiva de Ponent.
A partir de les 22:30h:
Concerts
Irene Reig Trio
Dj Femme Wuornos i Bittah

Fins a 18 rapers han estat condemnats a penes de presó a l’estat espanyol a causa directa de les seves lletres. En aquest documental, un al·legat en favor de la llibertat d’expressió i en contra de la repressió judicial, s’examinen de prop els casos personals de l’Alex “Elgio” de la Insurgencia (tres anys d’inhabilitació), Josep “Valtònyc” (més de quatre anys d’exili) i Pablo “Hasel” (empresonat des del febrer de 2021).

Una producció de BRUNA i No Callarem, amb el suport de Carne Cruda i la col·laboració de Verkami.

Residències Artistes en Risc Barcelona

Avancem a la Fabra i Coats Fàbrica de creació, en la creació de l’obra de teatre que Saixa Denisova (dramaturga i directora) i Aleksey Iúdnikov (actor) estan desenvolupant sota el projecte Residències Artistes en Risc Barcelona.

Un projecte en la confluència de les arts i els drets humans que facilita un espai segur de vida i de treball per a artistes que fugen dels seus territoris per diferents conflictes i persecucions.

L’obra parteix de l’experiència personal de Saixa Denisova i la seva mare Olga Ivanovna Denisova qui als 82 anys ha decidit no marxar de casa seva, Kíiv, malgrat la guerra.

“Ma mare i la invasió total” és el títol de l’obra. Miquel Cabal ha fet la traducció del text al català.

Residències Artistes en Risc Barcelona és un projecte possible gràcies a la col•laboració conjunta d’Artists at Risk, CCCB, ICUB, Fabra i Coats i No Callarem.

Amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya.

Amb la simpatia de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Pen Català i CCAR.

#artistsatrisk
#nocallarem
#artistesenriscbcn
#DemaPotsSerTu

El món del graffiti, el muralisme i l’art urbà crida a l’acció al carrer en defensa de la llibertat d’expressió amb #FaltanPintadas

Artistes i entitats del món del graffiti, el muralisme i l’art urbà volen expressar el seu rebuig en contra de tota vulneració dels drets humans. El col·lectiu crida a la mobilització amb una gran acció al carrer sota el nom #FaltanPintadas. El cap de setmana del 21 i 22 de juliol artistes i ciutadans estan convocats a prendre la pintura per expressar-se lliurement a l’espai públic amb missatges i consignes en favor de les llibertats i a difondre-ho a través de les xarxes socials.

El nom de l’acció #FaltanPintadas fa referència a la lletra de ‘Los borbones son unos ladrones’, tema que el passat mes d’abril més d’un centenar de persones van enregistrar a la presó Model de Barcelona en el context de la campanya #RapearNoEsDelito i dels actes de la Setmana per la Llibertat d’Expressió impulsada per No callarem com a resposta a la condemna a Valtonyc a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la Corona.

 

El passat mes de maig es va realitzar una primera acció en què es va dur a terme una pintada de grans dimensions amb el missatge ‘Llibertat d’expressió’ a la coberta de l’Ateneu Popular 9 Barris. També han elaborat un manifest que ja han signat gairebé 200 persones en què deixen clar que no admeten “més censura, ni manipulació mediàtica, ni corrupció, ni muntatges policials, ni diferències davant la llei, ni presos polítics, ni, per descomptat, que se segueixin vulnerant els drets humans.” El col·lectiu reivindica que “els únics murs que podem i volem admetre són aquells que serveixen per pintar, amb llibertat d’acció i expressió, utilitzant la crítica i la sàtira.”