No callarem, un film per la llibertat

No callarem és un documental que se centra en la història de tres joves músics que han estat les cares visibles de la persecució de la llibertat d’expressió en el context artístic a l’Estat espanyol.

Les lletres de Pablo Hasél, Valtònyc i Elgio no només van ser condemnades per un sistema judicial injust i venjatiu, sinó que també van convertir aquests tres artistes en víctimes d’una fabricació mediàtica que els va mostrar com a delinqüents i enemics de la democràcia.

No callarem aborda tant des d’una perspectiva personal com artística les experiències que van portar Elgio, Pablo Hasél i Valtònyc a convertir-se en represaliats polítics, així com les conseqüències que té la repressió en les seves vides, ja sigui per la inhabilitació, l’exili o la presó.

El documental reconstrueix els tres casos a través de converses entre ells i tres cantants: Ana Tijoux conversa amb Valtònyc desde l’exili; es comparteixen les cartes escrites de Pablo Hasel a Bittah (Tribade) des de la presó, i es fa un recorregut per la història d’Elgio com a membre de la Insurgencia de la mà de Yolanda Sey. El documental recull l’única entrevista que s’ha pogut gravar de Pablo Hasél a la presó de Ponent de Lleida. Tot acompanyat per una banda sonora única on artistes de l’escena musical actual versionen les lletres condemnades per crear noves cançons des d’estils
musicals diversos.

Documental No Callarem, un film per la llibertat

Veure tràiler (YouTube)

Els fets

Pablo Hasél, Valtònyc i Elgio van compartir una història de vida similar: desde ben petits va créixer en ells una necessitat per denunciar injustícies i fer visibles els abusos i violències exercides per l’estat, les forces policials i en especial la Corona espanyola. La manera de fer-ho seria a través de la música rap, però la persecució que van patir ningú no la podia imaginar:

Elgio i els onze membres de La Insurgencia van ser condemnats al juny del 2020 a sis mesos de presó que no hauran de complir sempre i quan no els sumin noves condemnes que ascendeixin a un total de dos anys i un dia.

La justícia belga rebutja l’extradició de Josep Valtònyc al maig de 2022 tot i que Espanya demana al raper un total de deu anys i mig de presó per injúries a la corona, amenaces i enaltiment del terrorisme. Rep més de 500 amenaces de mort que l’obliguen a canviar de domicili recurrentment durant aquesta època.

En el moment de l’enregistrament Pablo Hasél complia condemna de dos anys i un mes de presó. Al juliol de 2022 s’eleva a un total de set anys i mig de presó de ferm. La mare d’en Pablo té un procés penal obert per manifestar-se en favor del seu fill, igual que molts altres membres del seu entorn proper i grup de suport.

El 2019 l’Estat espanyol es converteix en el país del món amb més artistes amb penes de presó.

El Consell d’Europa urgeix reiteradament a Espanya a modificar la seva legislació en matèria d’enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona al·legant que no ha d’interferir amb el dret a la llibertat d’expressió.

A l’octubre de 2021 el Tribunal Constitucional Belga deroga la seva llei d’injúries a la Corona gràcies al cas Valtònyc.

Al febrer de 2026, Pablo Hasél va cumplir 5 anys a la presó. Professors de 95 universitats de 25 països van signar un manifest exigint la posada en llibertat de l’artista i proposen la seva candidatura per al premi Sajarov. 

Producció

Després d’alçar la veu a través de concerts, manifestacions o art urbà, la plataforma ciutadana No Callarem i la productora audiovisual Bruna van impulsar un procés creatiu per a la realització d’un documental.

Bruna és una cooperativa dedicada a explicar històries mitjançant l’audiovisual. Treballen amb els principis de l’economia social i solidària, prioritzant les persones i les seves necessitats per davant del capital. Aposten per un audiovisual amb perspectiva crítica capaç de donar veu a qui no en té, oferint imaginaris basats en el respecte i la celebració de les diverses realitats.

Per a la seva producció es va recórrer a un Verkami sota el títol Art. 490, tot i que, finalment, es va optar per utilitzar com a títol No Callarem. El projecte va comptar amb el suport del programa de ràdio Carne Cruda, un programa de ràdio i pòdcast crític que uneix cultura innovadora, activisme social, política i actualitat, dirigit i presentat per Javier Gallego.

Fitxa tècnica

Títol: No callarem
Gènere: no ficció, documental
Durada: 90’
Any de publicació: 2022
Idiomes: català i castellà
Subtítols: disponibles en català, castellà i anglès
Idea original: Francisco García Tapia, Adriano Galante, Albert Costa
Codirecció: Claudia Arribas Villa, Violeta Octavio Roca, Carlos Juan Martínez
Guió: Claudia Arribas Villa, Pilar Monsell
Producció: Francisco García Tapia
Producció executiva: Albert Costa, Adriano Galante
Direcció de fotografia: Violeta Octavio, Carlos Juan Martínez
Edició i muntatge: Violeta Octavio Roca, Claudia Arribas Villa
Realitzatdor 2018: Raúl Gallego
So directe: Carlos Juan Martínez, Pablo Schwarzman, Andrés Jaén, Víctor Jiménez
Enginyeria de so i producció musical: Pablo Schvarzman
Disseny sonor: Gabriel Cohen
Colorista: Fabian Matas
Direcció musical: Albert Costa, Adriano Galante
Imatge gràfica: Impremta Col·lectiva de Can Batlló, Borja Lozano
País: Espanya

Forograma documental No callarem, un film per la llibertat

Fotograma de No callarem, on apareix Alba Martínez, més coneguda com Bittah, una de les artistes que participen al documental.

Galeria d’imatges

Tot seguit mostrem algunes imatges extretes del documental:

Suscriu-te al nostre butlletí

T’informarem puntualment de totes les activitats, projectes i esdeveniments en què participem. A més, així ens podràs ajudar a donar més visibilitat a les nostres convocatòries. Moltes gràcies!

    Aquesta plataforma treballa en xarxa amb nombroses entitats i organitzacions que ens donen suport en la nostra tasca.

    Amb el suport de: