Autor: user_nocallarem

CAT

Ens complau anunciar l’arribada de tres nous artistes residents a la nostra benvolguda ciutat de Barcelona. Pari Banu, Mahmoud Ghaffari i Mahnaz Jarchi s’uneixen a la nostra comunitat artística com a part del programa Artists at Risk, que desenvolupem en col·laboració amb el CCCB,  l’IFE i  l’ICUB una iniciativa que busca protegir artistes en risc i promoure la llibertat d’expressió a tot el món.

Pari Banu, reconeguda per la seva valenta exploració de la identitat i la cultura en les seves obres, aporta una perspectiva única. El seu art, profundament arrelat en la seva experiència personal, ens convida a reflexionar sobre temes d’identitat, gènere i pertinença.

Per part seva, Mahmoud Ghaffari i Mahnaz Jarchi, amb la seva captivadora habilitat per a capturar l’essència de la vida quotidiana a través de la lent de la fotografia, ens regalen una mirada íntima a la societat i la humanitat.

Com a comunitat, ens comprometem a brindar-los un ambient segur i acollidor on puguin continuar la seva pràctica artística sense temor ni censura. Barcelona és una ciutat que celebra la diversitat i la creativitat, i estem encantats de donar-los la benvinguda i de ser testimonis del seu impacte en la nostra comunitat artística.

Benvinguts a casa, Pari Banu, Mahmoud Ghaffari i Mahnaz Jarchi! Que la seva estada a Barcelona estigui plena d’inspiració i realització artística.

CAST

Nos complace anunciar la llegada de tres nuevos artistas residentes a nuestra querida ciudad de Barcelona. Pari Banu, Mahmoud Ghaffari y Mahnaz Jarchi se unen a nuestra comunidad artística como parte del programa Artists at Risk, que desarrollamos en colaboración con el CCCB, el IFE y el ICUB una iniciativa que busca proteger a artistas en riesgo y promover la libertad de expresión en todo el mundo.

Pari Banu, reconocida por su valiente exploración de la identidad y la cultura en sus obras, aporta una perspectiva única. Su arte, profundamente arraigado en su experiencia personal, nos invita a reflexionar sobre temas de identidad, género y pertenencia.

Por su parte, Mahmoud Ghaffari y Mahnaz Jarchi, con su cautivadora habilidad para capturar la esencia de la vida cotidiana a través de la lente de la fotografía, nos regalan una mirada íntima a la sociedad y la humanidad.

Como comunidad, nos comprometemos a brindarles un ambiente seguro y acogedor donde puedan continuar su práctica artística sin temor ni censura. Barcelona es una ciudad que celebra la diversidad y la creatividad, y estamos encantados de darles la bienvenida y de ser testigos de su impacto en nuestra comunidad artística.

¡Bienvenidos a casa, Pari Banu, Mahmoud Ghaffari y Mahnaz Jarchi! Que su estancia en Barcelona esté llena de inspiración y realización artística.

A finals de maig del 2017 Josep Arenas Aka Valtònyc s’exilia per evitar entrar a presó. Tot i l’esforç realitzat per les plataformes NoCallarem i la multitud d’activitats organitzades de forma descentralitzada des que es va iniciar el seu periple judicial, la condemna de tres anys i mig es fa ferma i se li dona un termini de deu dies a en Josep per a entrar a presó.

Tan sols uns dies després, a Mallorca, la seva terra natal, estava anunciada la celebració d’un gran festival per la llibertat d’expressió, en el qual hi havien de participar: Soziedad Alkohólika, César Strawberry, Albert Pla, Maria de la Mar Bonet, Berri Txarrak, Kase.O, Antònia Font, Amparo Sánchez (Amparanoia), Tote King, Boikot, IRA, Los Chikos del Maíz, Pablo Hassél, Elgio i La Maravillosa Orquesta del Alcohol, entre molts d’altres.

La presència en el cartell de Valtònyc i la seva absència física començaven a prefigurar-se com una potència política que deixava entreveure les costures d’un sistema judicial corromput i rancuniós, que protegia els pretesos delinqüents confessos com l’emèrit i condemnava a joves artistes per expressar el seu menyspreu en un context artístic.

Després de sis anys exiliat, Valtònyc ha estat anunciat, simbòlicament, com a artista participant en diversos concerts i festivals. Ara que anuncia el seu retorn, comprenem que la seva presència o absència té un impacte similar, revela allò que ens fa mal, deixa veure el que no ens agradaria saber: a l’Estat Espanyol, en el segle XXI, la censura i la repressió per motius ideològics segueix a l’ordre del dia malgrat estar suposadament prohibides en la constitució del 78.

No podem deixar passar per alt la censura viscuda els últims mesos, amb les constants cancel·lacions d’espectacles teatrals i musicals o publicacions en català. Si bé no és res nou, s’ha aguditzat després de l’entrada d’ultraconservadors i filofeixistes en governs autonòmics i municipals. A aquesta nova ofensiva s’intenta donar resposta des de la OLA de la qual formem part.

Tristament, ens veiem amb l’obligació de demanar l’alliberament immediat de Pablo Hasél que encara es troba complint pena de presó d’una forma totalment arbitrària i injusta.

Avui fem una forta abraçada de benvinguda a en Josep esperant que mai ningú més hagi de passar per un periple vital similar i patir les conseqüències de la persecució política i l’exili. Perquè demà podem ser qualssevol de nosaltres.

#NoCallarem
#Demapotsertu

Us deixem les lletres de les cançons per les quals Valtonyc va ser condemnat perquè les canteu al vent de la llibertat d’expressió una vegada més.

Disco ‘Residus de un poeta’

Canción 1: ‘Circo balear’

– “Jorge Campos merece una bomba de destrucción nuclear”

– “Queremos la muerte para estos cerdos”

– “Llegaremos a la nuez de tu cuello, cabrón, encontrándonos en el palacio del Borbón, kalashnikov”

– “Le arrancaré la arteria y todo lo que haga falta”; queremos la muerte para todos estos cerdos”

Canción 2: ‘Deberían tener miedo’

-“Que tengan miedo joder. Que tengan miedo”

-“Que tengan miedo como un guardia civil en Euskadi”

-“Un pistoletazo en la frente de tu jefe está justificado o siempre queda esperar a que le secuestre algún GRAPO”

-“Dicen que pronto se traspasa la cloaca de Ortega Lara y muchos rumorean que Rubalcaba merece probarla, complejo de zulo mi casa a ver si un día secuestro alguno y le torturo mientras le leo al Argala”

-“Queremos que el miedo llame a sus puertas con llamas”

-“O que explote un bus del PP con nitroglicerina cargada”

-“Me cansa tanto silencio en medio de esta guerra”

-“Y mira yo no tengo huevos a pillar una metralleta, pero al menos no condeno al que se atreve y al que a la lucha se aferra, partidos revisionistas me la coméis entera, no resistiríais ni la mitad de cadenas que arrastra Arenas”.

Continuar leyendo «Comunicat de la Plataforma NoCallarem Barcelona davant el retorn de Valtonyc»

Davant la capacitat de reconstrucció de l’extrema dreta a l’Estat espanyol i la seva arribada al poder, cal alertar dels perills que representa el nínxol ideològic de l’extrema dreta. Un espai polític representat institucionalment per VOX o d’altres expressions d’abast municipal.

Des de No Callarem volem alertar d’aquest fenomen, un fenomen que abans anomenàvem feixisme i com aquest ens afecta, també, a les professionals de la cultura.

Arreu d’Europa coneixem experiències properes a la dreta radical en els seus diversos vessants, amb grans dosis de populisme i ultraconservadurisme. Una nova versió de la ultradreta que abandona el llenguatge i l’estètica del vell feixisme dels llibres d’història, s’ha reinventat i ha après que vincular-se obertament amb una dictadura feixista o un règim genocida no ven.

Una estratègia per poder defensar obertament posicions racistes, xenòfobes, antifeministes, homòfobes, LGTB-fòbiques, catalanofòbiques… És a dir, fer servir el discurs de l’odi i d’esclafar la diferència, però evitant la vella estètica del feixisme del segle passat.

L’estat espanyol mai ha trencat institucionalment amb el Franquisme i avui en lamentem les conseqüències. L’extrema dreta viu avui als Parlaments i als Ajuntaments i ja és determinant en la creació de majories de govern, però també està desplegada en la resta d’aparells de l’Estat (cossos policials i militars, poder judicial) i en l’opinió pública.

L’arribada de la nova extrema dreta al poder està tenint conseqüències directes, també pel món de la cultura, i no podem restar-hi impassibles. S’ha demostrat que, un cop l’extrema dreta assoleix el poder, la regressió de drets i llibertats -tant individuals com col·lectius- es fa evident.

L’onada de cancel·lacions i d’episodis de censura dels últims dies és flagrant. Obres de teatre cancel·lades per “insinuacions sexuals”, vetos contra espectacles amb llengües minoritzades, censura d’obres amb contingut feminista… Hem viscut notícies surrealistes com la que s’ha viscut a Cantàbria, on PP i Vox han retirat una pel·lícula infantil perquè apareix una escena amb un petó entre dues dones. Cancel·lacions que no són altra cosa que regressió de drets, censura política i opressió de les minories i d’odi a la diferència.

Ens declarem obertament antifeixistes i reclamem unitat contra l’extrema dreta i el feixisme. No es pot tolerar la intolerància. El feixisme no és una opinió, és un crim. En nom de la llibertat d’expressió no es poden vehicular totes les idees, cal frenar els altaveus de l’extrema dreta i dels discursos de l’odi. No es pot donar veu a qui nega els drets fonamentals i els drets humans.

Des de No Callarem reclamem un crit unitari contra l’extrema dreta!

[ES] Comunicado NoCallarem a raíz del auge de la extrema derecha y los episodios de censura

Ante la capacidad de reconstrucción de la extrema derecha en el Estado español y su llegada al poder, hay que alertar de los peligros que representa el nicho ideológico de la extrema derecha. Un espacio político representado institucionalmente por VOX u otras expresiones de alcance municipal.

Desde NoCallarem queremos alertar de este fenómeno, un fenómeno que antes denominábamos fascismo y como este nos afecta, también, a las profesionales de la cultura.

En todo Europa conocemos experiencias próximas a la derecha radical en sus varias vertientes, con grandes dosis de populismo y ultraconservadurismo. Una nueva versión de la ultraderecha que abandona el lenguaje y la estética del viejo fascismo de los libros de historia, se ha reinventado y ha aprendido que vincularse abiertamente con una dictadura fascista o un régimen genocida no vende.

Una estrategia para poder defender abiertamente posiciones racistas, xenófobas, antifeministas, homófobas, LGTB-fóbicas, catalanofòbicas… Es decir, usar el discurso del odio y de aplastar la diferencia, pero evitando la vieja estética del fascismo del siglo pasado.

El estado español nunca ha roto institucionalmente con el Franquismo y hoy lamentamos las consecuencias. La extrema derecha vive hoy en los Parlamentos y en los Ayuntamientos y ya es determinante en la creación de mayorías de gobierno, pero también está desplegada en el resto de aparatos del Estado (cuerpos policiales y militares, poder judicial) y en la opinión pública.

La llegada de la nueva extrema derecha al poder está teniendo consecuencias directas, también por el mundo de la cultura, y no podemos quedarnos impasibles. Se ha demostrado que, una vez la extrema derecha logra el poder, la regresión de derechos y libertades -tanto individuales como colectivos- se hace evidente.

La oleada de cancelaciones y de episodios de censura de los últimos días es flagrante. Obras de teatro canceladas por “insinuaciones sexuales”, vetos contra espectáculos en lenguas minorizadas, censura de obras con contenido feminista… Hemos vivido noticias surrealistas como la que se ha vivido en Cantabria, donde PP y Vox han retirado una película infantil porque aparece una escena con un beso entre dos mujeres. Cancelaciones que no son otra cosa que regresión de derechos, censura política y opresión de las minorías y de odio a la diferencia.

Nos declaramos abiertamente antifascistas y reclamamos unidad contra la extrema derecha y el fascismo. No se puede tolerar la intolerancia. El fascismo no es una opinión, es un crimen. En nombre de la libertad de expresión no se pueden vehicular todas las ideas, hay que frenar los altavoces de la extrema derecha y de los discursos del odio. No se puede dar voz a quien niega los derechos fundamentales y los derechos humanos.

Desde NoCallarem reclamamos un grito unitario contra la extrema derecha!